Sobrassada

Sobrassada

Característiques
País d'origen	Mallorca
On es menja	Mallorca, Menorca, Eivissa, Alcoià, Marina Alta, Comtat, Marina Baixa
Detalls
Tipus	salsitxa seca
Forma	Llarga i gruixuda
Ingredients principals	Carn i xulla de porc, sal i pebre bord

La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent. S'embut a dins els budells del mateix porc.^[1]

Amb els budells prims es fan les llonganisses, i els gruixats reben el nom anatòmic (culana, bufeta, bisbe, poltrú).

És típic de les Illes Balears i Pitiüses.^[1] És tradicional la sobrassada de Mallorca, regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Dins la cuina mallorquina, se sol consumir fregida el mateix dia de les matances o poc després. La llonganissa se sol menjar torrada durant l'hivern, i les sobrassades s'utilitzen per escampar a damunt el pa o per menjar crua quan és curada. La sobrassada s'elabora i és típica també a Menorca, on acostuma a ser menys greixosa al portar més carn magra,^[2] i a les Pitiüses.

Al País Valencià es coneixen dues varietats: la sobrassada mallorquina -la feta a Mallorca- i la marina o marineta, típica de la comarca de La Marina, més suau, una mica més greixosa i amb un lleuger toc d'all en la seva elaboració. És probable que la tradició valenciana de fer sobrassades a la comarca de La Marina Alta provingui del fet que, arran de l'expulsió dels moriscs, algunes valls van ser repoblades amb mallorquins.

Tot i així, l'origen de la sobrassada sembla trobar-se a Sicília, on es practicava una tècnica anomenada "sopressa", que significa "picat", aplicat a la carn per embotir. De Sicília passà a València mitjançant el comerç marítim, i de València a Mallorca,^[2] on ja al segle xvi gaudia de tradició la seva elaboració. El mot sobrassada, així, podria provenir de la tècnica del picat o "sopressa", o més bé del resultat de la seva aplicació amb el mot itàlic "sopressata",^[2] i d'aquí soprassata i després sobrassada.^[3]

En un lloc fresc i sec poden durar un parell d'anys, però el més habitual és consumir la llonganissa durant el primer hivern, les sobrassades a la primavera/estiu, i les més grosses (bisbe) se solen consumir quan es fa la matança (es fan a l'hivern) de l'any següent.

També s'empra per a cuinar i en rebosteria.