Xicoira

Infotaula d'ésser viuXicoira
Cichorium intybus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deRadicchio, xicoira espàrrec, arrel de xicoira i endívia belga vermella Modifica el valor a Wikidata
Planta
Color de les florsblau Modifica el valor a Wikidata
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuCichorieae
GènereCichorium
EspècieCichorium intybus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Cichorium byzantinum Clementi, 1857
  • Cichorium casnia C.B.Clarke, 1876
  • Cichorium cicorea Dumort., 1829
  • Cichorium commune Pall., 1776
  • Cichorium hirsutum Gren., 1838
  • Cichorium perenne Stokes, 1812
  • Cichorium rigidum Salisb., 1796 nom. illeg.
  • Cichorium sylvestre Lam., 1779 nom. illeg.
  • Endivia hortensis Hill, 1756 [1]

La xicoira (Cichorium intybus)[1] és una planta herbàcia perenne i una mica llenyosa de la família de les asteràcies, generalment amb flors blaves brillants, rarament blanques o rosades. Arreu dels Països Catalans es coneix com a cama-roja, masteguera, màstec bord, xicòria, xicòria amarga, xicòria de cafè, xicoia, xicoina o escarola borda.[2]

Originària del Vell Món, s'ha introduït a Amèrica i Austràlia.[3] Es conreen moltes varietats per a fer amanides amb les seves fulles, els brots tendres o les arrels (var. sativum), que es couen, es molen i s'utilitzen com a succedani del cafè i additiu alimentari. Al segle XXI, la inulina, un extracte de l'arrel de xicoira, s'ha utilitzat en la fabricació d'aliments com a edulcorant i font de fibra dietètica.[4] La xicoira també es conrea com a cultiu farratger per al bestiar.[5]

  1. «Cichorium intybus». FAO - Food and Agriculture Organization of the UN. Arxivat de l'original el 2013-05-23. [Consulta: 16 desembre 2013].
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «xicoira». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. «Cichorium intybus L.». Plants of the World Online. [Consulta: 18 febrer 2023].
  4. Raninen, K; Lappi, J; Mykkänen, H; Poutanen, K Nutrition Reviews, 69, 1, 2011, pàg. 9–21. DOI: 10.1111/j.1753-4887.2010.00358.x. PMID: 21198631 [Consulta: free].
  5. Blair, Robert. Nutrition and Feeding of Organic Cattle, 2011-04-30. ISBN 978-1-84593-758-4. 

Xicoira

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne