Xicoira

Xicoira

Cichorium intybus
Dades
Font de	Radicchio, xicoira espàrrec, arrel de xicoira i endívia belga vermella
Planta
Color de les flors	blau
Tipus de fruit	aqueni
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asterales
Família	Asteraceae
Tribu	Cichorieae
Gènere	Cichorium
Espècie	Cichorium intybus L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Cichorium byzantinum Clementi, 1857 Cichorium casnia C.B.Clarke, 1876 Cichorium cicorea Dumort., 1829 Cichorium commune Pall., 1776 Cichorium hirsutum Gren., 1838 Cichorium perenne Stokes, 1812 Cichorium rigidum Salisb., 1796 nom. illeg. Cichorium sylvestre Lam., 1779 nom. illeg. Endivia hortensis Hill, 1756 [1]

La xicoira (Cichorium intybus)^[1] és una planta herbàcia perenne i una mica llenyosa de la família de les asteràcies, generalment amb flors blaves brillants, rarament blanques o rosades. Arreu dels Països Catalans es coneix com a cama-roja, masteguera, màstec bord, xicòria, xicòria amarga, xicòria de cafè, xicoia, xicoina o escarola borda.^[2]

Originària del Vell Món, s'ha introduït a Amèrica i Austràlia.^[3] Es conreen moltes varietats per a fer amanides amb les seves fulles, els brots tendres o les arrels (var. sativum), que es couen, es molen i s'utilitzen com a succedani del cafè i additiu alimentari. Al segle XXI, la inulina, un extracte de l'arrel de xicoira, s'ha utilitzat en la fabricació d'aliments com a edulcorant i font de fibra dietètica.^[4] La xicoira també es conrea com a cultiu farratger per al bestiar.^[5]