Estat | Argentina ![]() | ||
---|---|---|---|
El mot espanyol corralito començà a ser emprat l'any 2001 a l'Argentina per a denominar un conjunt de mesures legals excepcionals que comportaren restringir la lliure disposició de diners en efectiu per llurs posseïdors. Aquestes mesures afectaven fons de dipòsits a termini fix, comptes corrents i comptes d'estalvi. Foren imposades pel govern de Fernando de la Rúa el desembre del 2001, i es mantingueren vigents gairebé un any, fins al 2 de desembre del 2002, quan va ser anunciat oficialment l'alliberament dels dipòsits retinguts.
Amb aquestes restriccions el govern argentí volia impedir que els diners fugissin del sistema bancari i de retruc evitar que una onada de pànic bancari arribés a col·lapsar el sistema. Domingo Cavallo, aleshores ministre d'Economia del govern argentí, defensà aquestes mesures per tal com, en afavorir el pagament per mitjans electrònics, s'evitava l'evasió impositiva alhora que feien augmentar l'ús dels serveis bancaris per part de la població.
El periodista econòmic argentí Antonio Laje, responsable d'una secció d'opinió econòmica en un programa de Daniel Hadad,[1] fou el primer a emprar amb aquest sentit el mot corralito, que a l'Argentina és com se'n diu d'una mena de gàbia encoixinada i closa amb una xarxa, amb estructura de canelles o fustes, on hom deixa els nadons perquè hi dormin o hi juguin segurs, atès que no poden escapar-ne.