Imidacloprid

Imidacloprid

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	255,052 Da
Trobat en el tàxon	Streptomyces canus i pipa
Rol	agent colinèrgic
Estructura química
Fórmula química	C₉H₁₀ClN₅O₂
SMILES canònic	Model 2D C1CN(C(=N1)N[N+](=O)[O-])CC2=CN=C(C=C2)Cl
SMILES isomèric	[O-][N+](=O)/N=C/1\NCCN1CC2=CC=C(Cl)N=C2
Identificador InChI	Model 3D

L'imidacloprid és un insecticida del grup dels neonicotinoides. Va ser comercialitzat per primer cop el 1991 per Bayer AG i Nihon Tokushu Noyaku Seizo K.K.

És l'isòmer E de la (E)-1-(6-cloro-3-piridilmetil)-N-nitrroimidazolidina-2-il·luramina.

Aquest insecticida s'utilitza principalment en el control de plagues d'insectes xucladors com ara els fulgoroïdeus, àfids i altres superfamílies d'insectes fitopatògens. S'aplica impregnant les llavors (50-75 g per 100 kg excepte el cotó, on s'utilitzen fins a 700 g / 100 kg), les fulles (25-100 g/ha) o el sòl cultivat. També s'utilitza contra les puces en animals domèstics.

L'imidacloprid actua bloquejant irreversiblement els receptors nicotínics postsinàptics en el sistema nerviós central dels insectes.^[1] Les plantes distribueixen aquest compost de forma sistèmica i l'acumulen al pol·len i al nèctar de manera que l'insecte hi és exposat per ingestió, tot i que l'imidacloprid també pot actuar per contacte directe.