Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Metilfenidat

Infotaula de fàrmacMetilfenidat
Malaltia objectetrastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, problema neuròtic, Narcolèpsia i hipersòmnia Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Noms comercialsRubifen, Ritalin, Concerta, Aptensio, Biphentin, Daytrana, Equasym, Medikinet, Metadate, Methylin, QuilliChew, Quillivant
Dades de llicènciaFDA:enllaç
Risc per l'embaràs
  • AU: B3
  • EUA: C (Risc no descartat)
Risc de dependènciaFísica: cap
Psiològica: Moderada
Risc
d'addicció
Moderada
ViaOral, insufflation, intravenous, transdermal
Grup farmacològicèster carboxilat, benzè substituit i piperidine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN06BA04 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC14H19NO2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular233,141579 Da Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió74 °C (165 °F) [1]
Punt d'ebullició136 °C (277 °F) [1]
Estat legal
R. dispensació
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat30% (oral)
MetabolismeHepàtic
Vida mitjana2 a 3 hores
ExcrecióRenal
Identificadors
Número CAS113-45-1 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)4158 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS7236 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00422 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider4015 Modifica el valor a Wikidata
UNII207ZZ9QZ49 Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07196 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI6887 i 84276 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL796 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.003.662

El metilfenidat (MFD) és un fàrmac psicoestimulant, més conegut per la marca comercial Ritalin i les seves variants segons l'àmbit geogràfic. L'MFD existeix des de la dècada del 1950, però adquirí una especial notorietat a partir de la dècada del 1990. Això és degut a la difusió del diagnòstic del Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)[2] en nens i adults, fenomen unit a la prescripció de l'MFD, fàrmac d'elecció pel seu tractament. Per exemple, Concerta (una de les nombroses marques d'MFD) assolí als Estats Units un volum de vendes superior a 839 milions de dòlars durant l'any 2005.[3]

Tant el diagnòstic com el fàrmac han estat criticats, apel·lant fins i tot a principis ètics, ideològics i religiosos. Aquest rebuig ha estat atribuït a les reaccions de pànic moral[4] per part del públic no especialitzat davant de la idea de tractar infants amb medicaments que en modifiquen el comportament, així com creences sovint infundades sobre els seus efectes.[5] El debat ha tingut molta repercussió als mitjans de comunicació en massa, intervenint-hi personalitats de la psicoanàlisi i l'antipsiquiatria.[6] També hi ha pres part la cienciologia, un culte religiós amb ingerència en assumptes científics.

Les crítiques al TDAH i al metilfenidat s'originen sovint en rebuig al concepte de la disfunció neurobiològica i els supòsits neuroquímics subjacents a les pràctiques de la psiquiatria contemporània. El 1998, un grup d'experts designats pels National Institutes of Health (NIH) redactaren un consens procurant legitimar l'entitat clínica d'aquest trastorn i la necessitat de tractar-lo.[7] Descobriments recents en neurociència, per exemple, els proveïts per neuroimatges, semblen ratificar l'arrelament orgànic de la síndrome, havent-se identificat patrons específics d'expressió fisiològica. Finalment, estudis en matèria d'herència biològica han revelat una forta associació de la síndrome amb determinats gens.[8]

  1. 1,0 1,1 «Methylphenidate». A: . National Center for Biotechnology Information [Consulta: 24 juny 2014]. 
  2. En aquest article s'utilitza el acrònim en català TDAH, sovint relegat a favor del seu homòleg en anglès ADHD (Attention-Deficit Hyperactivity Disorder).
  3. "Commonly requested therapeutic class and product information (actualitzat a febrer del 2006)", a IMS Health, IMS National Sales Perspectives, agost del 2006. Disponible en línia
  4. Miller T, Leger MC. "A very childish moral panic: Ritalin", Journal of Medical Humanities. 2003 juny ;24(1-2):9-33 Text complet (PDF) (castellà)
  5. Imhof V: "Niños ingiriendo fármaco más potente que cocaína", a El Nuevo Diario, 9 de juny del 2003. Disponible en línia. Arxivat 2007-08-07 a Wayback Machine. Consultat a l'agost del 2007. | Navas L: "Reviven cruzada contra ritalina", a El Nuevo Diario, 22 de setembre del 2003. Disponible en línia. Arxivat 2006-07-01 a Wayback Machine. Consultat a l'agost del 2007.
  6. Tauber W: "Ritalin: ¿una droga de control social?", a Ekintza Zuzena n.o 26, 2000. Disponible en línea Arxivat 2005-03-09 a Wayback Machine. | Breggin P: "Vital information about Ritalin, attention deficit-hyperactivity disorder and the politics behind the ADHD/Ritalin movement", a The Antipsychiatry Coalition, 1998. Disponible en línea. Consultat a l'agost del 2007.
  7. "Diagnosis and treatment of attention deficit hyperactivity disorder". NIH Consens Statement. 16-18 de novembre del 1998;16(2):1-37. PMID: 10868163 | Text complet (PDF)
  8. McKusick VA, et al: "Attention deficit-hyperactivity disorder; ADHD", en OMIM - Online Mendelian Inheritance in Man, 26 sept 2006. Vegeu: Online Mendelian Inheritance in Man (OMIM): 143465

Previous Page Next Page