Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Metilfenidat
acetate_200.svg&lang=ca)
El metilfenidat (MFD) és un fàrmac psicoestimulant, més conegut per la marca comercial Ritalin i les seves variants segons l'àmbit geogràfic. L'MFD existeix des de la dècada del 1950, però adquirí una especial notorietat a partir de la dècada del 1990. Això és degut a la difusió del diagnòstic del Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)[2] en nens i adults, fenomen unit a la prescripció de l'MFD, fàrmac d'elecció pel seu tractament. Per exemple, Concerta (una de les nombroses marques d'MFD) assolí als Estats Units un volum de vendes superior a 839 milions de dòlars durant l'any 2005.[3]
Tant el diagnòstic com el fàrmac han estat criticats, apel·lant fins i tot a principis ètics, ideològics i religiosos. Aquest rebuig ha estat atribuït a les reaccions de pànic moral[4] per part del públic no especialitzat davant de la idea de tractar infants amb medicaments que en modifiquen el comportament, així com creences sovint infundades sobre els seus efectes.[5] El debat ha tingut molta repercussió als mitjans de comunicació en massa, intervenint-hi personalitats de la psicoanàlisi i l'antipsiquiatria.[6] També hi ha pres part la cienciologia, un culte religiós amb ingerència en assumptes científics.
Les crítiques al TDAH i al metilfenidat s'originen sovint en rebuig al concepte de la disfunció neurobiològica i els supòsits neuroquímics subjacents a les pràctiques de la psiquiatria contemporània. El 1998, un grup d'experts designats pels National Institutes of Health (NIH) redactaren un consens procurant legitimar l'entitat clínica d'aquest trastorn i la necessitat de tractar-lo.[7] Descobriments recents en neurociència, per exemple, els proveïts per neuroimatges, semblen ratificar l'arrelament orgànic de la síndrome, havent-se identificat patrons específics d'expressió fisiològica. Finalment, estudis en matèria d'herència biològica han revelat una forta associació de la síndrome amb determinats gens.[8]
- ↑ 1,0 1,1 «Methylphenidate». A: . National Center for Biotechnology Information [Consulta: 24 juny 2014].
- ↑ En aquest article s'utilitza el acrònim en català TDAH, sovint relegat a favor del seu homòleg en anglès ADHD (Attention-Deficit Hyperactivity Disorder).
- ↑ "Commonly requested therapeutic class and product information (actualitzat a febrer del 2006)", a IMS Health, IMS National Sales Perspectives, agost del 2006. Disponible en línia
- ↑ Miller T, Leger MC. "A very childish moral panic: Ritalin", Journal of Medical Humanities. 2003 juny ;24(1-2):9-33 Text complet (PDF) (castellà)
- ↑ Imhof V: "Niños ingiriendo fármaco más potente que cocaína", a El Nuevo Diario, 9 de juny del 2003. Disponible en línia. Arxivat 2007-08-07 a Wayback Machine. Consultat a l'agost del 2007. | Navas L: "Reviven cruzada contra ritalina", a El Nuevo Diario, 22 de setembre del 2003. Disponible en línia. Arxivat 2006-07-01 a Wayback Machine. Consultat a l'agost del 2007.
- ↑ Tauber W: "Ritalin: ¿una droga de control social?", a Ekintza Zuzena n.o 26, 2000. Disponible en línea Arxivat 2005-03-09 a Wayback Machine. | Breggin P: "Vital information about Ritalin, attention deficit-hyperactivity disorder and the politics behind the ADHD/Ritalin movement", a The Antipsychiatry Coalition, 1998. Disponible en línea. Consultat a l'agost del 2007.
- ↑ "Diagnosis and treatment of attention deficit hyperactivity disorder". NIH Consens Statement. 16-18 de novembre del 1998;16(2):1-37. PMID: 10868163 | Text complet (PDF)
- ↑ McKusick VA, et al: "Attention deficit-hyperactivity disorder; ADHD", en OMIM - Online Mendelian Inheritance in Man, 26 sept 2006. Vegeu: Online Mendelian Inheritance in Man (OMIM): 143465
Previous Page Next Page
