Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Porraimos

Plantilla:Infotaula esdevenimentPorraimos
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 30′ 40″ N, 13° 22′ 47″ E / 52.5111°N,13.3797°E / 52.5111; 13.3797
Tipusassassinat massiu
genocidi Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1935 - 1945 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
EstatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Objectiugitanos Modifica el valor a Wikidata
Morts ≥ 250.000
500.000 Modifica el valor a Wikidata

El terme Porraimos o Porrajmos (pronunciació: /pʰoɽajˈmos/) (en idioma romaní «devastació»), o les paraules Mudarimos, Mudaripen o Samudaripen («genocidi»; depenent dels dialectes) indiquen l'anihilació massiva dels gitanos o poble romaní per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.[1]

Com el més conegut extermini dels jueus (Holocaust o Xoà), el Porraimos va ser decidit sobre la base de la teoria racista que caracteritzava el nazisme i el feixisme, en particular després de la publicació del Manifest de la Raça.

Com que la població gitana de l'Europa oriental no estava organitzada com els jueus, i perquè no es coneix exactament el nombre de gitanos que el 1935 vivien en aquell territori, és difícil de dir amb precisió quantes van ser les víctimes. Ian Hancock, director del Programa d'estudis Romaní a la Universitat de Texas a Austin, suggereix una xifra que oscil·la entre els 500.000 i 1.500.000 de víctimes, mentre que Sybil Milton historiador de l'Holocaust Memorial Museum fa una estimació de 220.000 a 500.000 morts.[2] Zbigniew Brzezinski estima que els roma assassinats pels nazis foren 800,000.[3]

Ciutadans gitanos a Asperg, Baden-Württemberg, reunits per a ser deportats per les autoritats alemanyes el 22 de maig de 1940

Des del final de la Segona Guerra Mundial es va dedicar molt poca atenció a l'extermini dels roma i només en els darrers anys s'han presentat documents sobre aquest tema.

A Itàlia, els roma i els sinti van ser empresonats a camps de concentració d'Agnone (convent de San Bernardino), Berra, Bojano, Bolzano, Ferramonti, Tossicìa, Vinchiaturo, Perdasdefogu i Tremiti. Eren roma italians, però també d'altres països; molt d'ells eren roma eslaus. Una gran part van aconseguir fugir i es van unir als combatents antifeixistes partisans.

La Societat pels Pobles Amenaçats aproxima i distribueix per països les pèrdues humanes enregistrades:

  • Iugoslàvia: 90.000
  • Romania: 36.000
  • Polònia: 35.000
  • URSS: 35.000
  • Hongria: 28.000
  • França: 15.150
  • Alemanya: 15.000
  • Àustria 6.800
  • Bohèmia: 6.500
  • Espanya: 5.500
  • Eslovàquia: 3.000
  • Letònia: 2.500
  • Estònia: 1.000
  • Itàlia: 1.000
  • Lituània: 1.000
  • Països Baixos: 500
  • Bèlgica: 400
  • Luxemburg: 200
  • Grècia: 50

En anys recents, la comunitat gitana ha començat a demandar ser inclosa entre les víctimes del règim nazi.

  1. Bonvehí, Jordi. «El genocidi dels gitanos europeus: el "Porraimos"», 05-05-2014. [Consulta: 25 novembre 2019].
  2. «ROMANIES AND THE HOLOCAUST: A REEVALUATION AND AN OVERVIEW». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 9 gener 2010].
  3. Brzezinski, Zbigniew. Out of Control: Global Turmoil on the Eve of the 21st Century. Simon and Schuster, 2010, p. 10. ISBN 9781439143803. 

Previous Page Next Page