Lansfordita | |
---|---|
Fórmula química | MgCO₃·5H₂O |
Epònim | Lansford (en) |
Descobridor | Frank James Keeley (en) |
Localitat tipus | mina de carbó Nesquehoning, Nesquehoning, Lansford, Comtat de Carbon, Pennsilvània, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CA.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CA.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/C.01 |
Dana | 15.1.6.1 |
Heys | 11.3.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 12,47Å; b = 7,62Å; c = 7,34Å; β = 101,76° |
Grup puntual | 2 - esfenoidal |
Color | incolor (fresc), blanc (exposat); incolor a la llum transmesa |
Exfoliació | perfecta - en {001}, en {100} menys perfecta |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 1,6 g/cm³ (mesurada); 1,7 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,465 nβ = 1,468 nγ = 1,507 |
Birefringència | δ = 0,042 |
Dispersió òptica | r > v forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1888 |
Símbol | Lfd |
Referències | [1] |
La lansfordita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de la ciutat de Lansford, a Pennsilvània (Estats Units), indret prop del qual va ser trobada inicialment.[1]